dilluns, 13 de juliol del 2009
dilluns, 26 de gener del 2009
Una cacera del tresor excel.lent
Des del blog felicitar als entusiastes caçadors que heu sabut recercar i deixar-vos portat per l´ambient del Tirant-lo Blanc , dels seus amors i patiments , de les seves grans lluites cavalleresques , de les intrigues de palau capitanejades per la "discreta emperadriu" i els seus jovenets , de l´emperador i la munió de donzelles assetjades .... d´un llibre únic que malauradament el seu autor , ni tampoc Martí Joan de Galba veieren publicar .
Qui no s´enamoraria d´un cavaller com Tirant o bé d´una princesa com Carmesina ? . El debat queda servit tot esperant els vostres comentaris .
Qui no s´enamoraria d´un cavaller com Tirant o bé d´una princesa com Carmesina ? . El debat queda servit tot esperant els vostres comentaris .
diumenge, 21 de desembre del 2008
Pressió dels professors de llengua de batxillerat perquè Educació els torni l'hora setmanal de classe retallada
Cinquanta escriptors ja han signat el manifest de la plataforma que reclama la derogació del decret que fixa els currículums. Amb la norma actual, hi ha més hores d'anglès que de català.
És la tercera vegada que la conselleria –sota diferents colors polítics– intenta la reducció d'hores de llengua catalana i volen que sigui l'última. Un col·lectiu de professors de llengua i literatura catalana de batxillerat han emprès una campanya contra el decret aprovat a la primavera i actualment en vigor, que ha limitat a dues hores setmanals les classes de català –igual que les de castellà– mentre ha mantingut les tres hores setmanals d'anglès.
"Ja va passar al principi de l'aplicació de la Logse, el 1997, i després va tornar a passar un altre curs, però la mesura no s'ha consolidat mai, i ara tornen a provar-ho", explica Núria Escapa, professora de l'IES Serra de Marina, de Premià de Mar. En les dues ocasions anteriors, la conselleria va rectificar el decret al curs següent, però un grup de professors ha decidit no arriscar-se a veure com aquesta vegada la norma es manté. Per aquest motiu, han creat una plataforma que ja ha aconseguit l'adhesió de 50 escriptors al seu manifest.
Pels impulsors de la campanya, es tracta d'un cas urgent. "Aquest curs, el decret s'aplica només a primer de batxillerat, però el que ve ja s'aplicaria a segon. Això s'ha d'aturar", adverteix Escapa.
Els arguments dels revoltats són clars. "La llengua és una matèria bàsica, instrumental, necessària per aprendre bé la resta i per continuar els estudis, i no oblidem que la majoria d'aquests alumnes volen fer la selectivitat i estudis universitaris", afegeix la portaveu de la plataforma. Per Escada, a més, és greu que es transmeti el missatge que "és més important saber la llengua estrangera que la pròpia".
El col·lectiu té el suport de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, del sindicat Aspepc-Sps de professors de secundària de l'ensenyament públic, del Pen Català i de Llengua Nacional, i esperen la resposta de l'Institut d'Estudis Catalans després que la setmana passada van exposar el cas davant del ple de la secció filològica.
Pel que fa a les adhesions individuals, hi destaquen escriptors com Jaume Cabré, Miquel Desclot, Maria Barbal i Pep Coll, entre d'altres.
És la tercera vegada que la conselleria –sota diferents colors polítics– intenta la reducció d'hores de llengua catalana i volen que sigui l'última. Un col·lectiu de professors de llengua i literatura catalana de batxillerat han emprès una campanya contra el decret aprovat a la primavera i actualment en vigor, que ha limitat a dues hores setmanals les classes de català –igual que les de castellà– mentre ha mantingut les tres hores setmanals d'anglès.
"Ja va passar al principi de l'aplicació de la Logse, el 1997, i després va tornar a passar un altre curs, però la mesura no s'ha consolidat mai, i ara tornen a provar-ho", explica Núria Escapa, professora de l'IES Serra de Marina, de Premià de Mar. En les dues ocasions anteriors, la conselleria va rectificar el decret al curs següent, però un grup de professors ha decidit no arriscar-se a veure com aquesta vegada la norma es manté. Per aquest motiu, han creat una plataforma que ja ha aconseguit l'adhesió de 50 escriptors al seu manifest.
Pels impulsors de la campanya, es tracta d'un cas urgent. "Aquest curs, el decret s'aplica només a primer de batxillerat, però el que ve ja s'aplicaria a segon. Això s'ha d'aturar", adverteix Escapa.
Els arguments dels revoltats són clars. "La llengua és una matèria bàsica, instrumental, necessària per aprendre bé la resta i per continuar els estudis, i no oblidem que la majoria d'aquests alumnes volen fer la selectivitat i estudis universitaris", afegeix la portaveu de la plataforma. Per Escada, a més, és greu que es transmeti el missatge que "és més important saber la llengua estrangera que la pròpia".
El col·lectiu té el suport de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, del sindicat Aspepc-Sps de professors de secundària de l'ensenyament públic, del Pen Català i de Llengua Nacional, i esperen la resposta de l'Institut d'Estudis Catalans després que la setmana passada van exposar el cas davant del ple de la secció filològica.
Pel que fa a les adhesions individuals, hi destaquen escriptors com Jaume Cabré, Miquel Desclot, Maria Barbal i Pep Coll, entre d'altres.
dissabte, 20 de desembre del 2008
Quan somrius
Us trameto els millors desitjos per aquestes festes i per l´any nou , tot fent un petit homenatge als alumnes del Carme , els quals ens han ofert un fantàstic festival de Nadal.
divendres, 12 de desembre del 2008
Espanya no fa els deures lingüístics
- LLegiu atentament aquest article del diari Avui. Comenteu-lo.
El Comitè de Ministres del Consell d'Europa, que és el màxim òrgan decisori d'aquesta organització, va fer públic ahir íntegrament un informe sobre la situació de les llengües distintes del castellà a l'Estat espanyol. El document, fruit d'un exhaustiu treball de camp, és un sever advertiment al govern de Madrid sobre els seus incompliments respecte a les llengües que el 2001 es va comprometre a protegir i promocionar en ratificar, amb 9 anys de retard, la Carta europea de les llengües regionals i minoritàries. L'informe es refereix al català, el basc i el gallec; però també a l'aragonès i el català de la Franja, a l'amazic que es parla a Melilla, a l'àrab de Ceuta, al gallec de Castella i Lleó i al portuguès, usat encara a la localitat d'Olivenza (Badajoz). Sobre l'aragonès i el català d'Aragó, el comitè exigeix que es prenguin mesures per adoptar un marc jurídic de protecció i promoció, i sobre les altres llengües minoritàries, que se'n precisi l'estatus i, si és el cas, que es protegeixen i es promocionin com el català, el basc i el gallec.
Pel que fa a l'ensenyament del català, l'informe és demolidor. No només avala el model d'immersió lingüística com a mètode pedagògic més encertat per assegurar el coneixement del català i les altres llengües cooficials, sinó que advoca per un model "d'immersió total" generalitzable a tots els territoris de l'Estat amb més d'un idioma. És a dir, que el Consell d'Europa recomana que el model d'immersió català s'apliqui també al País Valencià i a les Illes Balears, territoris on sosté que l'Estat espanyol està vulnerant els seus compromisos amb la carta de les llengües en promocionar un ensenyament bilingüe. Els autors de l'informe, realitzat entre el 10 i el 14 de setembre del 2007, es queixen que l'administració no els ha facilitat prou informació al País Valencià i les Illes.
El govern espanyol hauria de rectificar moltes de les seves polítiques sobre la pluralitat lingüística de l'Estat. I tots aquells que periòdicament i sistemàticament qüestionen per terra, mar i aire el model català d'immersió amb els arguments més tronats, acientífics i antipluralistes, com ara els autors del famós Manifiesto, haurien de dedicar-se a una altra cosa.
El Comitè de Ministres del Consell d'Europa, que és el màxim òrgan decisori d'aquesta organització, va fer públic ahir íntegrament un informe sobre la situació de les llengües distintes del castellà a l'Estat espanyol. El document, fruit d'un exhaustiu treball de camp, és un sever advertiment al govern de Madrid sobre els seus incompliments respecte a les llengües que el 2001 es va comprometre a protegir i promocionar en ratificar, amb 9 anys de retard, la Carta europea de les llengües regionals i minoritàries. L'informe es refereix al català, el basc i el gallec; però també a l'aragonès i el català de la Franja, a l'amazic que es parla a Melilla, a l'àrab de Ceuta, al gallec de Castella i Lleó i al portuguès, usat encara a la localitat d'Olivenza (Badajoz). Sobre l'aragonès i el català d'Aragó, el comitè exigeix que es prenguin mesures per adoptar un marc jurídic de protecció i promoció, i sobre les altres llengües minoritàries, que se'n precisi l'estatus i, si és el cas, que es protegeixen i es promocionin com el català, el basc i el gallec.
Pel que fa a l'ensenyament del català, l'informe és demolidor. No només avala el model d'immersió lingüística com a mètode pedagògic més encertat per assegurar el coneixement del català i les altres llengües cooficials, sinó que advoca per un model "d'immersió total" generalitzable a tots els territoris de l'Estat amb més d'un idioma. És a dir, que el Consell d'Europa recomana que el model d'immersió català s'apliqui també al País Valencià i a les Illes Balears, territoris on sosté que l'Estat espanyol està vulnerant els seus compromisos amb la carta de les llengües en promocionar un ensenyament bilingüe. Els autors de l'informe, realitzat entre el 10 i el 14 de setembre del 2007, es queixen que l'administració no els ha facilitat prou informació al País Valencià i les Illes.
El govern espanyol hauria de rectificar moltes de les seves polítiques sobre la pluralitat lingüística de l'Estat. I tots aquells que periòdicament i sistemàticament qüestionen per terra, mar i aire el model català d'immersió amb els arguments més tronats, acientífics i antipluralistes, com ara els autors del famós Manifiesto, haurien de dedicar-se a una altra cosa.
dissabte, 22 de novembre del 2008
Recital de cançó catalana al pavelló de l´Ateneu
Com a mostra de la força i empenta de la cançó catalana vegeu aquest enregistrament fet a l´Ateneu de Sant Sadurní d´Anoia , per celebrar les Fires i Festes . No només hi ha hoquei de qualitat , sinó també bona música .
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
